Tres setmanes i mitja per arribar a Puigpunyent dia 16 d'agost
Ver mapa más grande
Grup de música rock de Puigpunyent (Mallorca) creada l'any 1992. 3 setmanes i mitja som: Pere Bover (Xeremia i Flauta), Toni Martorell (Bateria), Xisco Morey (Baix), Joan Tomás (Guitarra), Toni Pujol (Veu i Guitarra)

Com sempre, ses Festes de Banyalbufar és el millor fi d'estiu que se pot esperar. En es sopar de Can Paco varem ésser devers 30 persones, i això que faltaven alguns habituals de tots els anys (des d'aquí, un saludo per en Roper). No va faltar es lalala de sa gent que ens havia vist a Puigpunyent, i fins hi tot hi havia al.lotes que deien que anirien a s'habitació 223 (no n'hi va anar cap). Per cert, i per tenir informades a ses seguidores del Dr. Bone, en Pere Bover serà per aquí ben haviat i tenim previst fer un concert celebrant sa seva visita, serà a finals d'aquest mes a "Sa Central" de Puigpunyent, ja vos avisarem. En Pantocrator no se va donar a conèixer, no sé si va ésser perque esperava una "caída libre" com l'any passat; però he de dir que es metge m'ha fet seguir un tractament per llevarme aquesta adicció de tirar-me per avall dels escenaris. Fins aviat.
Estic impacient per demà, no només per s'actuació si no per lo bé que ens ho passam cada any a Banyalbufar. També tenc ganes d'anar en es sopar i descobrir s'identitat d'en "Pantocrator", un amic que mos deixa missatges en es blog. Per una altre banda, estic content perque en Biel Frau m'ha dit que vendrà (s'ha enterat de que hi ha festa de s'espuma, i ell és un especialista d'aquest tipus de festa). Idò bé, fins demà, i en els que volgueu venir a sopar encara sou a temps a dir-ho; i si no, veniu i ja ho veurem.
Una de ses actuacions més divertides que hem fet mai. Començarem a tocar casi a les 4 des dematí i sa gent que quedava eren els "autèntics" de ses festes. Tothom estava de ressaca ja que sa marxa des dia anterior va ésser brutal, així i tot es públic ens va transmetre ses ganes que tenien de festa i es vespre s'animà molt més del que pensavem. Ses cançons noves varen funcionar sense excepció, "Torn" (que en castellà vol dir vuelvo), "Bitch "(cercau sa traducció), "I do" (pues), "Just like heaven"; i sa gran sorpresa per nosaltres "The Passenger", cançò que pensavem que tal vegada no agradaria, però es lalalala lalalala que té aquest tema va enganxar bé i es públic va estar cantant-lo durant tot es vespre. Varem dedicar "Maggie May" a en Pere Bover que és a Nova York una temporadeta (t'anyoram Pere, sobretot es teus "roncos" en els assaigs, des d'aquí t'enviam una aferrada). Per cert, ahir vaig xerrar amb en Pere i m'ha enviat una foto d'una xeremia nova que ha comprat en es ianquis, vos posaré sa foto aquí perque pogueu apreciar aquesta obra d'art). Pere, a veure si ens contes ses teves experiències d'Indiana Jones en busca del hueso perdido, i les penjes en es blog. Gràcies en es públic de dissabte, i en especial en els amics incondicionals de Puigpunyent i Banyalbufar.