Història de un Fauno Superdotado - Prócsimo Extreno

Caminava jo pes camí de Son Marratxí,
un caminet molt guapo que sempre me deparava alegries,
ses fades me tocaven amb sa seva varita mágica.
I jo els hi deia:............gràcies.
Una cadernera amb cara d'al.loteula sa me posà damunt s'ombro,
i me cantà una dolça melodia barroca a s'orella.
I una princesa acompanyada per una corte d'enanitos,
me tirà un besada que m'arribà a sa cara més càlida que un viento Simún,
es vent que bufa en es desert.
Quan tot en jo era dolça poesia,
un homo sa me creua en es camí.....
i me para s'alto.
Era molt feooo,
camacurt, contrafet, pareixia un eccehomo;
se me queda mirant......
me sonriu......
me fa s'uiet,
i se toca es paquet.
Ai, ai ai ai ai
I jo li dic:
I tu que fas porcarro tocante ets ous aquí devant jo????
Me diu:
Estic preparant s'herramienta.
Betuaesmon!!!! exclam jo sorprendido davant s'enorme volum que li agafa es nabo.
Això pareix un fauno superdotado,
I m'agafa pes coll....
me posa de genolls enterra.....
me baixa es calçons,
i me deixa mirant cap a Formentera.
I jo li dic:
I qué me feràs tu ara????
I me contesta:
Posarte es cul com una bandera,
La bandera del Japón.

(Biel Binimelis)